diumenge, 2 d’octubre del 2011

CAPÍTOL 5: UNA D’OUS


Cada dia anar a comprar es converteix en un repte més difícil per al consumidor que vol ser responsable. Cal llegir bé les etiquetes, saber apreciar els matisos dels fabricants i mirar i remirar.

En aquesta ocasió us parlaré del ous. Com podem conèixer millor aquest producte bàsic i que hi ha darrera dels etiquetatges.


Els Ous de Categoria A o “frescos” són aquells que ous aptes per al consum humà directe. Es classifiquen segons el seu pes de la manera següent: 
  • Supergrans o XL: de 73 grams o més. 
  • Grans o L: entre 63 i 73 grams. 
  • Mitjans o M: entre 53 i 63 grams
  • Petits o S: menys de 53 grams.
Tots els ous de la categoria A o "ous frescos", envasats o a granel, blancs o rossos, aniran marcats amb un codi imprès i obligatori sobre la closca que expressi el sistema de cria, el país d’origen i el número distintiu del productor:

Per exemple: 3ES64010496 

1r. dígit: codi del sistema de cria: 
    1. 0... ous de producció ecològica
    2. 1... ous de gallines camperoles
    3. 2... ous de gallines criades en sòl 
    4. 3... ous de gallines criades en gàbia 
    2n. i 3r. dígits: codi de l’Estat membre de la Unió Europea del qual procedeixen els ous (ES en cas d’Espanya). 
    Dígits següents: codi de la província (2 dígits), del municipi (3 dígits), de l’explotació o granja (la resta de dígits).
    Però moltes marques juguen amb les paraules per fer-nos creure que els seus ous són més respectuosos del que són, com per exemple quan utilitzen paraules com “de la terra”, “els de sempre”, “del camp”, etc. No us deixeu enredar per paraules sense significat real.

    Cal comprovar el primer dígit i si és un 3, us heu d’imaginar el pitjor dels escenaris. En molts paquets no es pot ni mirar el nombre, ja podreu imaginar quin serà... A Espanya, el 96,2% dels ous consumits són de gàbia, el 1,5% de camp, el 1,2% de gallines a terra i un 0,11% ecològics

    Segons recull el BOE, a partir l'1 de gener de 2012 els productors d'ous han d'abandonar el sistema de gàbies clàssiques per allotjar a les gallines ponedores i optar per un altre, com gàbies condicionades, en sòl, camperes o producció ecològica. Però de moment el nombre 3, no especifica si les gàbies són més o menys petites ni quines són les condicions de les gallines que hi viuen. Us recomano aquest vídeo: http://youtu.be/vb_8Ia9VeGg

    Podríem pensar no només en el tema del benestar de les gallines, sinó també la qualitat dels ous que ponen. Si hem interioritzat durant anys que l’esport és bo per la salut i que el sedentarisme contribueix de manera decisiva al deteriorament dels òrgans de nostre cos, com podem pensar que una gallina que no es mou i que es troba relluïda durant tota la seva vida a un espai mínim, sense veure la llum del sol i que no fa una altra cosa que menjar i pondre ous pot estar igual de sana que una que es troba al terra i que pot caminar, saltar i relacionar-se amb altres gallines amb normalitat. Quina pondrà els ous més sans? I això sense parlar de l’alimentació que reben!

    Així que ous sí, però compte amb les etiquetes! I avui una altra recepta de aprofitament del pa que ens ha sobrat amb ous i llet. Senzilles i riquíssimes!

    LA RECEPTA: “Torrijas”

    Ingredients:

    ·         1 barra de pa o pa de pagès tallat que se’ns hagi quedat dur

    ·         Llet

    ·         Ous

    ·         Sucre

    ·         Canyella en pols

    ·         Oli

    El primer que cal fer, és tallar el pa a llesques gruixudes d’uns 2 centímetres.

    Preparem dos plats fondos i en un posem llet i a l’altre els ous batuts.

    Primer remullem el pa dins la llet fins que quedi ben humits. Mentrestant posem una paella amb oli d’oliva a escalfar i passem el pa pels ous batuts per fregir-lo dins l'oli  ben calent.

    Un cop daurat per les dues bandes, posem el pa a escórrer en paper absorbent.

    Després es pot passar per sucre i canyella o bé empolvorar amb canyella i menjar-los amb mel.

    Jo us recomano menjar-les amb melassa o mel de canya, que no és d’abella, sinó la que s’obté mitjançant la concentració del suc de la canya de sucre.


    Actualment a Màlaga es troba l’única fàbrica d’aquest producte a tota Europa. El nom del producte és "Ingenio Nuestra Señora del Carmen” de La Torre i es continua elaborant segons la tradició introduïda pels àrabs. És pot trobar a supermercats com “Mercadona” i a moltes botigues de dolços o de productes dietètics. 


    Envasos i residus:

    ·         El millor seria comprar-los a granel i reutilitzar la ouera. Si no ens és possible, la segona opció és el cartró i després de consumits al contenidor blau.

    ·         La melassa es troba envasada en pot de vidre i cap per tant separar el pot (al contenidor verd, després d’haver-lo esbandit amb aigua) i el tap (al contenidor groc).

    ·         El pa podeu anar a buscar-lo amb la bossa de roba i no heu recordat agafar-la, que us posin un paperet. Així reduirem al màxim els residus.

    ·         La llet si va en tetrabrick, recordeu que va al contenidor groc.

    Propietats nutricionals:

    Com que en l’anterior entrada ja vam parlar de les propietats del pa, en aquesta ocasió en parlarem del ou i de la melassa.

    L’ou és un aliment molt recomanable, ja que té un alt contingut nutritiu, especialment ric en aminoàcids essencials, àcids grassos, vitamines (A, D, E, riboflavina, niacina, àcid fòlic, B12, biotina , àcid pantotènic) i minerals com el fòsfor, ferro, cinc i seleni.

    A més molts estudis recents han conclòs que tot i contenir colesterol, no és tracta d’un aliment que s’hagi de excloure de la dieta ni està relacionat amb un augment del risc cardiovascular.

    La melassa o mel de canya és un producte líquid espès derivat de la canya de sucre. S'elabora mitjançant la cocció del suc de la canya de sucre fins l'evaporació parcial de l'aigua que aquest conté, formant-se un producte melós semicristalizat amb un aspecte semblant al de la mel encara que de color terrós molt fosc, gairebé negre.

    És un aliment molt complet i ric en principis nutritius fàcilment assimilables com la glucosa, sacarosa, proteïnes, sals càlciques, sals fèrriques, vitamina B i altres minerals. Es pot prendre amb formatge tou, torrades, fregits, fruites àcides, flams, iogurts, refrescos, batuts, etc.   

    SI VOLS SABER-NE MÉS: 

    Agència Catalana del Consum:


    També us recomano aquest interessant comunicat de la Generalitat de Catalunya en el que parla de la polèmica sobre si la cria d’ous ecològics aporta més o menys seguretat alimentària:

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Envia el teu comentari!