CAPÍTOL 4: UNA DE COLOMS

Pobres coloms...! Molta gent els hi té mania, però és que realment en algunes ciutats s’han convertit en una autèntica plaga. En el cas de Barcelona el ball de xifres és bastant ampli, entre 180.000 i 250.000 exemplars. 

Els coloms són animals salvatges urbans, és a dir que viuen compartint territori geogràfic amb les persones. Això no hauria de ser cap problema, ja que les ciutats també es formen ecosistemes i els coloms són un animal característic de qualsevol ciutat europea, ja que s'han adaptat perfectament al medi urbà, i s'han multiplicat considerablement. El factor que influeixen més en l’abundància de coloms és l’abundància de recursos alimentaris, sobretot de ciutadans que proporcionen aliments i l’absència de depredadors.

En primer lloc, els seus excrements embruten i espatllen el mobiliari urbà, plantes i monuments de gran valor artístic i històric i això costa a Ajuntament i a particulars molts diners cada any. En segon lloc, són portadors de paràsits i microorganismes patògens poden transmetre malalties (zoonosis).

Molts municipis com Barcelona han engegat campanyes per a controlar el seu nombre i evitar les molèsties ocasionades. El Pla d'Actuació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona inclou recomanacions adreçades als ciutadans (mesures preventives i/o correctores) i actuacions mecàniques a la via pública (captura i extermini amb diòxid de carboni). També s’està estudiant un mètode químic per tal d’aconseguir reduir la població de coloms.

Per altra banda les associacions en defensa dels animals pensen que altres accions serien més efectives i menys expeditives. Per exemple, l’ajuntament de París ha instal·lat colomers amb anticonceptius de manera que els coloms només tenen una cria a l’any.

Potser l’educació és el millor mètode per evitar que alguns ciutadans donin aliment als coloms, però és complicat obtindre resultats a curt termini. Tot i així, i donat que aquest és un bloc d’ecologia d’estar per casa sense masses expectatives, us recomano contribuir a la causa explicant als coneguts que si li donen menjar als animals del carrer l’únic que fan és contribuir al problema i dificultar la solució.

I si penseu que els únics animals que viuen a Barcelona són els coloms i les rates, és que teniu tot un món per descobrir! Però d’això ja parlarem un altre dia!

Els animals dediquen el seu dia a dia a buscar menjar i així és la seva naturalesa. No els alimenteu, deixeu que es busquin la vida i si us ha sobrat pa... feu un pudin!

LA RECEPTA: Pudin de pa perdut:

Ingredients:

• 8 o 10 llesques de pa dur
• 150 g de sucre
• 0,5 l de llet
• la pell d’una taronja ratllada
• 40 g de panses de Corint
• 30 g de nous picades
• 40 g de margarina
• 1 sobre de llevat Royal
• 1 raig de cointreau o rom (opcional)

Batre els ous amb el sucre, afegir la llet i el licor.

Picar el pa amb la picadora, barrejar el sobre de llevat i afegir a la barreja dels ous.

Emmantegar un motllo rectangular i posar la meitat de la massa, posar les panses i afegir l’altre meitat.

Enfornar a 180 ºC uns minuts, punxar el pastís, cobrir amb les nous picades i gratinar.

Envasos i residus:

·         

•  El pa podeu anar a buscar-lo amb la bossa de roba i no us heu enrecordat d’agafar-la, que us posin un paperet. Així reduirem al màxim els residus.

• La llet si va en tetrabrik, recordeu que va al contenidor groc.

Propietats nutricionals del pa:

Aproximadament la meitat de l'energia que necessitem ha de procedir d'aliments rics en hidrats de carboni. Elaborat exclusivament de farina, aigua i sal (aquest últim ingredient és prescindible), és una aportació molt adequada d’energia.

A més, el pa aporta proteïnes vegetals procedents del gra del cereal. En el pa de blat abunda una proteïna anomenada gluten, que fa possible que la farina sigui panificable. El valor nutritiu d'aquestes proteïnes pot equiparar-se a les de la carn, el peix o l'ou, si consumim pa juntament amb altres aliments com llegums o amb aliments d'origen animal com lactis.  

També és una bona font de vitamines del grup B (tiamina o B1, riboflavina o B2, piridoxina o B6 i niacina, necessàries per l'aprofitament dels hidrats de carboni, proteïnes i greixos, entre altres funcions) i d'elements minerals com fòsfor, magnesi i potassi.

Dades:http://www.revista.consumer.es

SI VOLS SABER-NE MÉS: 

Agència de Salut Pública de Barcelona:

• www.aspb.es

I si us interessa el tema de la biodiversitat urbana consulteu aquest lloc web:

• www.asgalanthus.org/CAST/recerca_BCN_seg_fauna.php