dilluns, 14 de març del 2011

CAPÍTOL 3: Una tassa de cafè


Hola a tots, tot i que no volia fer-me pesada amb la prevenció de residus, us parlaré de nou sobre el tema.

La raó és que vaig veure l’anunci a la televisió d’una marca de cafè de tota la vida que ha començat a comercialitzar càpsules per a cafetera italiana. Si, si, no esteu al·lucinant: càpsules per a la cafetera que posem al foc! Després del malson que representen les nexpresso per una pastanaga com jo, em va indignar aquesta nova ofensa i vaig decidir actuar enviant un correu electrònic a la empresa per explicar-li el motiu de la meva indignació.  Si no sabeu de que parlo, us recomano que veieu el següent link: www.marcillacapsulas.com

Així que els vaig enviar un correu electrònic explicant la meva disconformitat amb aquesta iniciativa.

Els haig d’agrair una resposta ben ràpida i llarga de la qual us faig un resum per no avorrir-vos amb tot el text.

En primer lloc me informen que aquesta marca no vol en cap cas desvincular-se de la sostenibilitat i de la responsabilitat social. En el cas de les càpsules, han estudiat l’impacte que tenen les seves càpsules en comparació amb les càpsules de les empreses competidores i resulta que les seves tenen un impacte menor...

Es veu que no van entendre el meu correu, o el que és molt pitjor, que no volen entendre’l perquè la càpsula que jo els proposo contamina encara menys, perquè és una càpsula que no existeix, la no-càpsula!

Com que admeten que com el plàstic és un contaminant que causa greus danys al mediambient, creuen que l’única manera de reduir els riscos és reduir la seva utilització. Així que durant el procés d’elaboració del producte, redueixen la quantitat de plàstic utilitzat. Ho enteneu? Jo no!

També m’expliquen extensament el procés d’injecció de plàstic, la tecnologia que utilitzen, el tipus de plàstic (polipropilè) i bla, bla, bla.

Després m’expliquen el complicat procés que hauríem de fer a l’hora de separar els residus per poder reciclar-los. Molt còmode, com veureu:
  1. Separar la tapa de la càpsula i deixar-la refredar
  2. Separar el cafè i els filtres de la part de plàstic i llençar-los al contenidor marró de la matèria orgànica 
  3. Finalment, llençar en el contenidor groc el plàstic restant
És a dir, que tota la comoditat de posar la càpsula a la cafetera es contraresta amb la incomoditat que hem de patir per separar els residus. Creieu que això afavorirà el reciclatge de les càpsules?

Finalment m’agraeixen la meva opinió i m’asseguren la tindran en compte pel futur.

Però la pregunta que cal fer és la següent: Era de veritat necessari aquest producte? 

Per mi, l’innovació consisteix en que les marques s’impliquin en la prevenció de residus i es plantegin una producció més sostenible, acord amb els reptes que planteja el futur i que respecta als consumidors responsables. 

Ara m’agradaria preguntar-vos quin és el proper pas. Que opineu de la resposta que m’han donat? Els torno a escriure per explicar el meu punt de vista i inicio així una relació epistolar amb algun becari mal pagat (al que segurament han posat a contestar correus) o passo a un altre tema? Podeu posar els vostres comentaris! 

Jo aprofito per explicar-vos més cosetes del cafè... però que no sigui en càpsules...


LA RECEPTA: Glaçons de cafè

Avui la recepta no és més que un consell d’aprofitament que em va confiar un dia un bon amic: quan us quedi cafè a la cafetera, no el llenceu, fer-ne glaçons! Sempre et poden anar bé per prendre un cafè amb gel sense aigualir-lo, o per unes postres, un refrescant granissat o  un cafè amb llet d’urgència.

Envasos i residus:
  • El marró de cafè es llença al contenidor marró, com el seu propi nom indica! Així de fàcil!
Comerç just:

Com que això és ecologia per escèptics, sé que potser alguns diran que no s’empassen això del comerç just. Jo us el recomano sobretot en el cas del cafè i us explico el perquè.

Només cinc empreses multinacionals (entre les que es troba la implicada en el post d’avui) compren gairebé la meitat del cafè que es consumeix al mon i aquest negoci genera beneficis de bilions de dòlars, però aquests guanys no arriben mai a l’altre extrem de la cadena. Aquestes empreses paguen als petits productors a un preu que moltes vegades es troba per sota del cost de producció i no poden ni cobrir les necessitats bàsiques de les famílies.

En el cas del cafè de Comerç Just, es pot assegurar que també prové d’organitzacions de petits productors però agrupats en cooperatives que permeten a moltes famílies camperoles sortir de la misèria per passar a una pobresa digna. Aquestes organitzacions intenten fer-se un lloc en l’espai que avui en dia copen les immenses i poderoses xarxes internacionals de distribució del cafè. Actualment hi ha més de  500.000 caficultors de 22 països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina agrupades en organitzacions que comercialitzen la producció sota els criteris de Comerç Just.

Podeu consultar més coses sobre la garantia per als consumidors de que es compleixen aquests criteris a: www.sellocomerciojusto.org

Propietats del cafè:

El cafè és la beguda natural més rica en cafeïna que li confereix les propietats estimulants i part del seu sabor amarg. Conté àcids orgànics que influeixen en el sabor, l'olor i l'aroma del cafè i en són responsables de l'acidesa; també conté minerals (potassi, magnesi, calci, crom...) i vitamines (niacina), encara que el seu valor nutritiu és gairebé nul, a causa de la poca quantitat necessària per a elaborar una tassa de cafè.

La cafeïna és un alcaloide que estimula la transmissió dels impulsos entre les neurones. Per això, s'admet que una quantitat diària de cafeïna inferior a dues o tres tasses de cafè, tonifica l'organisme, alleuja la fatiga, retarda el cansament i afavoreix les funcions intel·lectuals. A més, la cafeïna posseeix un efecte vasoconstrictor a nivell cerebral, fet que n'explica la presència en alguns medicaments indicats per a tractar la migranya. La cafeïna no s'acumula en l'organisme, es degrada en el fetge i és eliminada per l'orina entre 3 i 6 hores després de consumir-la. 

Però el cafè té efectes adversos si es pren en excés. Pot provocar agitació, insomni, taquicàrdia, tremolor i trastorns gàstrics i per això, les persones amb hipertensió o cardiopatia (malaltia del cor) han consumir cafè amb moderació, sempre amb assessorament mèdic.

Varietats de cafè

De totes les espècies de cafè, només se'n cultiven deu, i de dues d'aquestes s'obté el 90 % de la producció mundial de cafè: Coffea arabica i Coffea canephora (Robusta).
  • Aràbica: representa el 70 % de la producció mundial de cafè i és considerada la varietat més selecta per les qualitats aromàtiques i el sabor suau que té, per això sol ser més cara. El contingut en cafeïna del gra és relativament baix, entre un 0,9 i un 1,5 %.
  • Robusta:és considerada menys saborosa i aromàtica que l'Aràbica, per la qual cosa és molt usada per la indústria alimentària en l'elaboració de cafè instantani i altres cafès més barats. Conté el doble de cafeïna que l'Aràbica (entre un 2 i un 3,5 %).


Ració
Contingut en cafeïna/teïna (mg/ració)
Tassa de cafè filtrat (normal o soluble)
180 ml
100-150
Tassa de cafè descafeïnat
180 ml
2
Tassa de te negre
180 ml
25-50 (teína)
Xocolata negre
40 g
190 (teobromina: substància menys estimulant que la cafeïna o la teïna)
Llauna refresc de cola
330 ml
35-45
Llauna de refresc energètic
250 ml
75-85
      Dades: Eroski Consumer: http://www.consumer.es/

SI VOLS SABER-NE MÉS: 

Per entendre què és la prevenció de residus:
I per conèixer una mica més el món del comerç just:

3 comentaris:

  1. Gràcies pel encertats comentaris. M'agradaria afegir només, que l'aigua (virtual) associada a una tassa de cafè per a la producció dels 7 grams de gra, és del ordre dels 140 litres (versus els 35 litres implicats en la producció d'una tassa de te).

    Salut


    Jordi

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Jordi! En un futur capítol parlaré una mica de l'aigua virtual per a aquell que no conegui el tema.
    Per a tothom interessat en saber-ne més recomano mirar-se: http://www.auladelaigua.org/

    ResponElimina
  3. Estic molt d'acord en tot això que dius. Quina serà la pròxima novetat? Una pastanaga envasada en plàstic per berenar? Trocets de melò plastificats per no haver de tallar-lo a troços? La majoria de les empreses passen de tot a l'hora d'estalviar residus, però en canvi es gasten una milionada en anuncis i màrketing. No hi ha dret.
    Felicitats pel teu bloc!

    ResponElimina

Envia el teu comentari!